Halloween: (contracció de l'anglès All Hallows 'Eve, en espanyol: «Vespra de Tots Sants»), també conegut com Nit de Bruixes o Nit de Vespra de Difunts, és una celebració moderna resultat del sincretisme originat per la cristianització de la festa de la fi d'estiu d'origen celta anomenada Samhain.
Se celebra internacionalment en la nit del 31 d'octubre, sobretot en la angloesfera, com Canadà, Estats Units, Irlandao Regne Unit, i, en menor mesura, en altres llocs com Espanya i Iberoamèrica. Tot i pertànyer al món anglosaxó, en Australia i Nova Zelanda no s'observa aquest costum tant com en els altres països.
Les seves arrels estan vinculades amb la commemoració celta del Samhain i la festivitat cristiana del Dia de Tots Sants, celebrada pels catòlics l'1 de novembre. Es tracta d'un festeig secular, encara que alguns consideren que posseeix un rerefons religiós. Els immigrants irlandesos van transmetre versions de la tradició a Amèrica del Nord durant la Gran fam irlandesa.
El dia s'associa sovint amb els colors taronja, negre i morat. Les activitats típiques de Halloween són el famós Dolç o truc i les festes de disfresses, a més de les fogueres, la visita de cases encantades, les bromes, la lectura d'històries de por i el visionat de pel·lícules de terror.En alguns països d'Hispanoamèrica s'acostuma a sortir a la nit amb els nens més grans disfressats a demanar dolços. Els majors solen acudir a festes nocturnes després de portar als més petits a demanar dolços.
La Castanyada: és una festa popular dels Països Catalans, tot i que en molts llocs s'ha perdut a diferència de Catalunya, que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor. Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses o gallegues, o també el Samhain (cap d'any celta); la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina).
La castanyada s'origina a finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer, amb faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara.
No hay comentarios:
Publicar un comentario