CALENDARI LITÚRGIC

Que és?

El calendari litúrgic, relacionat amb els cicles del sol i la lluna, serveix per situar les diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg de l’any i que es distribueixen en diversos períodes.

Al calendari litúrgic hi ha unes festes fixes (Nadal, Epifania, festes de sants o de la Mare de Déu...) i unes festes mòbils. La festa de Pasqua de Resurrecció és la principal, i al seu entorn es fixen les altres.

1.-L’any litúrgic s’inicia amb el temps d’Advent, que comença el diumenge següent a la festa de Crist Rei. L'Advent és un temps que dura quatre diumenges per preparar el naixement del fill de Déu.

2.-El temps de Nadal s'allarga des del 25 de desembre, festa del naixement de Jesús a Betlem, fins al dia 6 de gener, festa de l’epifania del Senyor.

3.-El temps de durant l’any comença el 7 de gener i perdura fins al dimecres de Cendra.

4.-El temps de Quaresma és un temps de penitència que s'inicia amb el dimecres de Cendra i consta de 6 diumenges amb les seves corresponents setmanes. El temps de Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i acaba el dissabte anterior a la Pasqua de Resurrecció, són els dies de la passió i mort de Jesús a la Creu.

5.-El temps de Pasqua comença el diumenge de Resurrecció, una festa mòbil que sempre es celebra el diumenge posterior al primer pleniluni de l'equinocci de primavera. Comprèn 7 setmanes i finalitza amb el diumenge de Pentecosta, també conegut com a Pasqua Granada.

6.-El temps de durant l'any es reprèn l'endemà de la festa de Pentecosta i dura fins al final de l’any litúrgic.

Temps d' advent, que és?

L'Advent és el primer període de l'any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Jesús. La seva durada sol ser de 22 a 28 dies, atès que l'integren necessàriament els quatre diumenges més pròxims a la festivitat de la Nativitat (celebració litúrgica del Nadal) però, en el cas de l'Església ortodoxa, l'Advent s'estén per 40 dies, des del 28 de novembre fins al 6 de gener.

Significat colors litúrgics:

• Verd: simbolitza l'esperança. És emprat durant el Temps Ordinari, entre el Nadal i la Quaresma, i des de Pentecosta fins a l'Advent (temps d'esperança per la vinguda del Messies i la Resurrecció salvadora, respectivament).

• Morat: simbolitza la preparació espiritual. Es fa servir, a excepció de les solemnitats que se celebrin en aquests períodes, durant l'Advent i la Quaresma (temps de preparació pel Nadal i la Pasqua de Resurrecció, respectivament. També es fa servir per al sagrament de la Reconciliació i, en general, en tota mena d'actes penitencials. Des de la reforma litúrgica de Pau VI també es fa servir per als difunts.

• Rosa: representa una relaxació del rigor penitencial, i es fa servir a la missa del diumenge Gaudete (el tercer d'Advent) i del diumenge Laetare (el quart de Quaresma) per indicar la proximitat de Nadal i de Pasqua, respectivament.

• Blanc: simbolitza la pau i l'alegria, així com la virtut de la fe. Es fa servir en els moments principals del calendari litúrgic.

• Blau cel: simbolitza la puresa i la virginitat, i es fa servir per la solemnitat de la Immaculada Concepció, tot i que també pot fer-se servir per a altres festes de la Mare de Déu. Només es fa servir a Espanya.

• Vermell: simbolitza la sang del martiri i la força de l'Esperit Sant; a més de referir-se a la virtut de la caritat. Es fa servir principalment a les festes de la Passió del Senyor, així com els dies del Triduum Pasqual (Divendres Sant i també es pot emprar dissabte als oficis); a les festes de l'Esperit Sant (com el Diumenge de Pentecosta) o a les festes dels Sants Màrtirs. A la Santa Seu es fa servir com a color de dol pels funerals del Papa o d'un cardenal.

• Negre: simbolitza el dol, i es feia servir a les celebracions d'exèquies i als enterraments, quedant ara com un ús potestatiu després de la reforma litúrgica de Pau VI i s'ha substituït pel morat, més adient segons les teologies del Vaticà II.

Que es l'amor?

L'amor és un sentiment d'afecte universal que té cap a una persona, animal o cosa. Amor també fa referència a un sentiment d'atracció emocional i sexual que es té cap a una persona amb la qual es vol tenir una relació o convivència sota el mateix sostre. L'amor és expressat a través d'accions, missatges d'amor, declaracions d'amor i poemes d'amor. L'amor és representat simbòlicament a través d'un cor o la figura de Cupido amb arc i fletxa. Per exemple, un cor travessat per la fletxa de Cupido simbolitza l'amor romàntic; en canvi, un cor trencat representa el desamor. El terme amor pot tenir, a més, altres significats, depèn de com sigui empleat.  És, per exemple, la cura i grat amb el qual es realitza una cosa, per exemple: "Jo organitzo la teva festa amb molt d'amor".  La paraula amor és també emprada com adjectiu quan s'indica que una persona és encantadora, agradable o simpàtica: "Rosa és un amor de persona".

Halloween i castanyada simbologia

Halloween: (contracció de l'anglès All Hallows 'Eve, en espanyol: «Vespra de Tots Sants»), també conegut com Nit de Bruixes o Nit de Vespra de Difunts, és una celebració moderna resultat del sincretisme originat per la cristianització de la festa de la fi d'estiu d'origen celta anomenada Samhain.

Se celebra internacionalment en la nit del 31 d'octubre, sobretot en la angloesfera, com Canadà, Estats Units, Irlandao Regne Unit, i, en menor mesura, en altres llocs com Espanya i Iberoamèrica. Tot i pertànyer al món anglosaxó, en Australia i Nova Zelanda no s'observa aquest costum tant com en els altres països.

Les seves arrels estan vinculades amb la commemoració celta del Samhain i la festivitat cristiana del Dia de Tots Sants, celebrada pels catòlics l'1 de novembre. Es tracta d'un festeig secular, encara que alguns consideren que posseeix un rerefons religiós. Els immigrants irlandesos van transmetre versions de la tradició a Amèrica del Nord durant la Gran fam irlandesa.

El dia s'associa sovint amb els colors taronja, negre i morat. Les activitats típiques de Halloween són el famós Dolç o truc i les festes de disfresses, a més de les fogueres, la visita de cases encantades, les bromes, la lectura d'històries de por i el visionat de pel·lícules de terror.En alguns països d'Hispanoamèrica s'acostuma a sortir a la nit amb els nens més grans disfressats a demanar dolços. Els majors solen acudir a festes nocturnes després de portar als més petits a demanar dolços.

La Castanyada:  és una festa popular dels Països Catalans, tot i que en molts llocs s'ha perdut a diferència de Catalunya, que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor. Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses o gallegues, o també el Samhain (cap d'any celta); la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina).

La castanyada s'origina a finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer, amb faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara.